Més enllà del greix: el lipedema, una malaltia que et canvia el cos
El lipedema va més enllà d’una simple acumulació de greix. La ciència mostra que és un trastorn del teixit adipós amb un comportament biològic anòmal.
Per això pot causar dolor, inflamació crònica, alteracions funcionals i un impacte emocional. També pot augmentar de manera desproporcionada el volum corporal.
Quan la malaltia avança, la fibrosi progressiva dona al teixit una textura irregular, dificulta la mobilitat i provoca rigidesa.
Quan el greix es comporta de manera diferent
El lipedema és una malaltia crònica que afecta gairebé exclusivament les dones. Es caracteritza per una proliferació desordenada de teixit adipós a les cames, els glutis i, en alguns casos, els braços. No respon a les dietes, no desapareix amb l’exercici i no guarda una relació proporcional amb el pes corporal general.
L’explicació es troba en la fisiopatologia del teixit adipós, és a dir, del greix. En condicions normals, els adipòcits augmenten o disminueixen de mida segons el balanç energètic. En el lipedema, aquestes cèl·lules es multipliquen i funcionen de manera anòmala, s’inflamen sense un estímul clar i generen un microambient que altera l’estructura del teixit que les envolta.
També hi ha un component vascular. S’acumula líquid intersticial, cosa que contribueix a la sensació de pesadesa característica. El lipedema també es pot manifestar en moments de canvis hormonals com la pubertat, l’embaràs o la perimenopausa.
Com se sent el lipedema en el dia a dia
Les cames solen sentir-se pesades, tibants o adolorides, sobretot després de passar moltes hores dreta. Moltes pacients descriuen punxades, pressió interna o una sensibilitat extrema al tacte, fins i tot en fases inicials.
L’aparició fàcil d’hematomes sense un cop evident és un altre signe d’aquesta fragilitat vascular. A més dels efectes físics, hi ha un impacte evident en l’autoestima. La manca de resposta a la dieta o a l’exercici provoca frustració i una sensació de culpa injustificada.
Es pot evitar o prevenir? Què en sabem
Actualment no hi ha proves que el lipedema es pugui prevenir del tot. És una afecció amb una forta base genètica i influïda per les hormones. Tanmateix, alguns factors poden endarrerir-ne la progressió o alleujar els símptomes.
Mantenir un pes saludable ajuda perquè l’obesitat associada pot agreujar la inflamació sistèmica, encara que el lipedema no depengui directament del pes. L’activitat física regular, sobretot exercicis de baix impacte com la natació, la bicicleta estàtica o caminar, afavoreix la circulació limfàtica i capil·lar. De la mateixa manera, gestionar l’estrès i adoptar hàbits alimentaris que redueixin la inflamació, amb aliments rics en omega-3, molts vegetals i una càrrega glucèmica baixa, pot afavorir la salut general del teixit adipós.
Pel que fa a les cures, es poden considerar aquests tractaments:
- Massatge limfàtic
- Pressoteràpia
- Radiofreqüència
- Carboxiteràpia
- Làser de baixa potència
- Si fas servir peces de compressió, tria’n de mèdiques.
Cal subratllar que cap d’aquestes mesures modifica el comportament biològic dels adipòcits del lipedema. Poden millorar el confort, reduir el dolor i alentir els canvis.
Quan cal valorar la cirurgia del lipedema
En fases avançades o quan els símptomes afecten molt el contorn corporal o la qualitat de vida, la cirurgia esdevé una eina terapèutica que va més enllà de l’estètica. La liposucció per tractar el lipedema pot reduir el volum anòmal de teixit adipós preservant estructures importants.
L’objectiu és recuperar les formes i la mobilitat, reduir el dolor, millorar la biomecànica de la marxa i frenar la progressió cap a una fibrosi avançada. Va més enllà d’una solució estètica ràpida. S’extreu el greix afectat amb precisió, respectant els vasos limfàtics i les estructures de suport.
El lipedema greu no ha de definir el teu cos. Quan el dolor i la inflor tenen un nom, també hi pot haver una via de tractament, en aquest cas la liposucció. Davant del lipedema, aquesta intervenció pot ser un procés de recuperació i alleujament.