Som a prop d’aconseguir la joventut eterna?

¿Estamos cerca de conseguir la eterna juventud?

Més esperança de vida i menys envelliment: som a punt d’arribar a un nou futur? Per respondre-ho, primer cal recórrer a les estadístiques oficials, que confirmen que l’esperança de vida no para d’augmentar.

Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a Espanya l’any 1991 la projecció d’esperança de vida era de 74 anys per als homes i de 80 per a les dones. El 2025, aquesta projecció arriba als 81 anys per als homes, gairebé un 10% més que fa 34 anys, i als 86 per a les dones, un 7,5% més que el 1991.

En la projecció de l’INE publicada el 2024, l’esperança de vida en néixer arribaria el 2073 als 86 anys per als homes i als 90 per a les dones. Això suposaria un augment de 5,6 i 4,3 anys, respectivament, respecte als valors de partida de la projecció.

L’esperança de vida és una mitjana que indica «el nombre mitjà d’anys que esperaria continuar vivint una persona si es mantingués el patró de mortalitat». Més enllà dels anys de vida i pel que fa a l’aspecte físic, futuristes com Ray Kurzweil suggereixen que es podria aturar l’envelliment el 2029, tenint en compte el ritme actual dels avenços científics.

Les dones viuen més anys, també a la pràctica

Fa molt de temps que ens fem aquesta pregunta: per què els homes viuen menys que les dones? Al marge dels rumors, vegem què en diuen els especialistes.

Segons un dels estudis més recents publicats sobre el tema a Espanya, fet per María José Calero García, gerontòloga i investigadora de les diferències de gènere en l’envelliment, les dones tenen un sistema immunitari més desenvolupat gràcies al cromosoma X addicional. Els estrògens també les protegeixen davant dels problemes cardiovasculars, almenys fins a la menopausa.

Entre altres factors, elles solen demanar assistència sanitària amb més freqüència i seguir més els tractaments prescrits. També cal sumar-hi el vessant emocional. Segons els mateixos experts, les dones gestionen millor les emocions que els homes, cosa que contribueix a una millor salut emocional.

Més anys, però amb més signes d’envelliment? La ciència diu que no

Viure més i millor, també des del punt de vista de l’aspecte físic. En aquest terreny, els futuristes van ben encaminats.

El 2022, un estudi de l’Institut Babraham publicat a eLife va observar que alguns indicadors moleculars de fibroblasts humans cultivats al laboratori corresponien als de cèl·lules aproximadament 30 anys més joves. La xifra descriu els marcadors mesurats en les cèl·lules.

Els científics van «reprogramar» les cèl·lules amb una tècnica basada en la del japonès Shinya Yamanaka, premi Nobel el 2012, i van obtenir cèl·lules mare més joves. En general, les cèl·lules mare tenen capacitat de rejoveniment perquè s’autorenoven i regeneren els teixits envellits. També estimulen de manera significativa la producció de col·lagen i elastina i milloren la resposta immunitària.

En medicina estètica, aquesta dinàmica de rejoveniment cel·lular es pot traduir en un tractament menys conegut que d’altres: el plasma ric en plaquetes (PRP), que s’obté de la sang del mateix pacient, centrifugada i processada. El PRP no conté cèl·lules mare, tot i que hi està estretament relacionat. Els factors de creixement que alliberen les plaquetes activades estimulen la proliferació i la diferenciació de les cèl·lules mare mesenquimals.

En altres paraules, el PRP actua com a «activador» perquè les cèl·lules mare presents a la pell, els tendons i altres teixits es multipliquin i regenerin els teixits danyats o envellits.

Nous descobriments per a una longevitat saludable i amb bona aparença

Aquest tractament, disponible des de fa anys i encara en segon pla, podria ser una de les petites aportacions que obrin el camí cap a la «joventut eterna». També hi ha altres tècniques que treballen en la regeneració cel·lular mitjançant l’estimulació dels mecanismes biològics propis. En són exemples la mesoteràpia, amb infiltracions de vitamines i antioxidants, i els bioestimuladors de col·lagen, com la hidroxiapatita de calci, coneguda amb la marca Radiesse.

El 2025, un estudi sobre la proteïna AP2A1 va observar canvis en alguns marcadors de senescència en cèl·lules cultivades al laboratori. L’eficàcia clínica en persones encara s’ha d’establir. La telomerasa també és objecte de recerca en l’envelliment cel·lular.

La cèl·lula torna a ser la protagonista. El secret de la joventut eterna passa per conèixer, alentir i revertir els processos cel·lulars. Els avenços que s’esperen durant la resta d’aquest segle podrien permetre envellir amb un aspecte més jove i gaudir de més bona salut.