Parpelles i bosses: quan canvien les estructures de protecció
Sovint atribuïm les parpelles caigudes i les bosses prominents a l’envelliment. Des del punt de vista anatòmic, però, tenen causes diferents.
La parpella superior pot baixar per diversos mecanismes. Sovint hi intervenen la pèrdua de fermesa de la pell, els canvis en el suport muscular i la distensió del septe orbitari, la membrana que va de les vores de l’òrbita a les parpelles.
En el cas de les bosses inferiors, el mecanisme és diferent. A l’òrbita hi ha coixinets que protegeixen l’ull. Quan perden tensió a causa de canvis progressius, el greix que contenen pot sobresortir lleugerament.
Parpellegem entre 15.000 i 20.000 vegades al dia
La pell de la parpella és molt fina i es mou constantment. Amb el temps, les fibres de col·lagen i elastina que li donen resistència es reorganitzen i perden capacitat de suport.
La pell es plega més fàcilment. Si també es relaxen lleugerament el múscul elevador o la fàscia que fa de suport intern, la parpella pot semblar més pesada o baixa.
Les bosses poden combinar tres components
Els compartiments de greix esmorteeixen els impactes i protegeixen el globus ocular. El septe orbitari, una membrana fibrosa, els manté al lloc. Si perd tensió, el greix pot sobresortir i formar bosses.
El volum pot augmentar encara que no hi hagi més greix. El sistema que el manté al seu lloc es torna menys ferm. La retenció temporal de líquids o els canvis en el drenatge limfàtic poden accentuar les bosses en alguns moments del dia.
- Protrusió del greix
- Laxitud cutània
- Edema intermitent
Estimular el teixit per millorar aquests canvis
Quan predomina una laxitud lleu o moderada i la pell ha perdut fermesa, es poden valorar tractaments que actuen sobre la seva qualitat.
El làser CO₂ fraccionat emet llum d’una longitud d’ona que absorbeix l’aigua dels teixits. Això permet crear microimpactes tèrmics controlats a la dermis i deixar zones intermèdies sense tractar.
Aquestes microcolumnes desencadenen una resposta reparadora: activen els fibroblasts, estimulen la producció de col·lagen i reorganitzen les fibres existents. L’objectiu és millorar la resistència i la densitat de la pell de la zona.
- A la parpella superior, si el descens és lleu i predomina la laxitud de la pell, l’estimulació dèrmica pot afavorir la fermesa i una retracció controlada.
- A les bosses, pot millorar la textura i la tensió superficial quan predomina la laxitud i el greix sobresurt poc.
Particularitats del tractament amb làser CO₂
El làser CO₂ no substitueix la blefaroplàstia quan hi ha un excés important de pell o una protrusió marcada del greix. La indicació requereix una valoració mèdica individual.
Després de la recuperació inicial, la dermis es continua remodelant durant setmanes perquè el col·lagen es produeix de manera progressiva. El resultat depèn del gruix de la pell, la laxitud inicial i la resposta de cada persona.
Si vols valorar aquesta zona, el primer pas és entendre què passa als teixits del voltant dels ulls. Així es pot plantejar una intervenció proporcionada i adequada a l’anatomia de cada persona.